L’11 de setembre de 1714, després d’un setge llarg i cruel, Barcelona va caure davant les tropes de Felip V. Amb la derrota, Catalunya va perdre per la força les institucions i les llibertats que havia defensat fins al final. Els catalans van combatre plegats per preservar les llibertats d’un poble que es negava a ser sotmès. Avui, amb l’ofrena al monument de Rafael Casanova, honorem la seva virtut cívica i patriòtica i renovem un compromís transmès de generació en generació: no sols no resignar-nos mai a la pèrdua de la nostra llibertat, sinó d’assolir-la completa.
La Diada no és ni pot ser una commemoració neutra. És memòria, afirmació nacional i reivindicació democràtica. Precisament enguany, quan fa 50 anys del primer Onze de Setembre tolerat després del franquisme a Sant Boi, voler reduir la Diada a una celebració institucional buida, desproveïda de la reivindicació i els símbols nacionals, com fa el Govern de Salvador Illa, no és moderació: és resignació. I Catalunya mai al llarg de la seva història ha optat per la resignació, per això seguim sent nació.
Avui el país torna a trobar-se en una cruïlla. No som davant d’una suma de problemes inconnexos, sinó de les conseqüències d’una mateixa dependència. L’espoli fiscal ens priva de recursos; la desinversió persistent castiga les infraestructures i els serveis; el bloqueig del traspàs integral de les competències d’immigració ens impedeix gestionar un repte decisiu per assegurar la convivència social, i la mala gestió del Govern afebleix un autogovern ja massa limitat. Catalunya té menys eines de sobirania de les que necessita i està sotmesa a un Govern que no aprofita amb ambició les que té. La dependència d’Espanya cada dia es demostra que té més costos pel dia a dia dels ciutadans i el seu progrés personal.
La situació del català és el senyal d’alerta més greu. El creixement demogràfic accelerat no ha anat acompanyat de polítiques lingüístiques i d’arrelament a l’altura del canvi. Acollir bé també vol dir integrar; i integrar vol dir ferdel català la llengua comuna, la llengua d’acollida i la clau d’accés a la igualtat d’oportunitats. El català és el nervi de la nació i la representació del nacionalisme cívic que representem. Una societat cohesionada es construeix amb drets, però també amb deures i compromisos compartits. Tothom qui viu i treballa a Catalunya ha de poder formar part plenament del projecte col·lectiu del país.
El Govern de Salvador Illa ha triat administrar la dependència. És un Govern obedient a les prioritats del poder espanyol i del PSOE. Se sent còmode en una autonomia limitada i està mancat d’ambició nacional. Confon estabilitat amb immobilisme i normalitat institucional amb renúncia.
Davant aquesta situació, Junts proposa una política de recuperació nacional per reconstruir la nació, recuperar elbon govern i preparar la independència. Són tres compromisos inseparables.
Primer. Constituir una alternativa per fer possible un Govern d’obediència catalana, independentista, amb mentalitat d’Estat, arrelat a la centralitat del país i al servei de tots els catalans, que decideixi des de Catalunya i d’acord amb els interessos de Catalunya.
Segon. Un programa de reformes per recuperar l’exigència i l’eficàcia de l’autogovern: una administració àgil, serveis públics que funcionin i siguin equitatius, infraestructures dignes i una gestió rigorosa dels recursos. Governar bé també és fer nació.
Tercer. Una estratègia sostinguda per fer possible la independència. No per convertir-la en una promesa ajornada, sinó per construir la força democràtica, institucional, social i internacional que permeti generar o aprofitar l’oportunitat i fer efectiu el resultat del referèndum del Primer d’Octubre. L’1-O no és un record per arxivar: és un mandat democràtic i un aprenentatge que ens obliga a preparar-nos millor per culminar el camí.
Quart. Reclamar l’aplicació immediata i total de l’amnistia que ha de permetre la rehabilitació del polítics inhabilitats i el retorn dels exiliats, amb el president Carles Puigdemont al capdavant.
Per a Junts, la llibertat nacional i el benestar social no són dues agendes diferents. Són la mateixa causa. La independència no és una abstracció: és l’instrument perquè Catalunya disposi dels seus recursos, protegeixi la llengua, garanteixi la cohesió social i decideixi el futur de les noves generacions de catalans independent del seu origen. I, en aquest camí per arribar a ser un Estat propi, farem servir cada competència, cada institució i cada vot per defensar els interessos del país. Ens comprometem a defensar Catalunya sempre, des de les institucions o des del carrer.
Que aquesta Diada converteixi la memòria en compromís i el compromís en força.
Bona Diada Nacional.
Visca Catalunya lliure!