El primer d’octubre de 2017, el poble de Catalunya va escriure una de les pàgines més valentes de la seva història. Més de dos milions de catalans -homes i dones, joves i grans, de tots els orígens i de totes les ideologies- van sortir al carrer, van plantar cara a la violència de l’Estat i van dipositar el seu vot en defensa d’un dret fonamental i de la independència de Catalunya. El referèndum va ser democràtic, legítim i vinculant. Cap policia, cap tribunal i cap repressió no poden esborrar aquest mandat. El resultat de l’1-O continua viu i continua obligant-nos a no defallir.
On som, nou anys després? Nou anys després, la resposta de l’Estat espanyol ha estat sempre la mateixa: repressió i criminalització dels qui van organitzar i defensar el referèndum; persecució judicial contra activistes i dirigents independentistes; negació sistemàtica del dret a l’autodeterminació del poble català i una llei d’amnistia encallada per la resistència i la prevaricació d’una part del poder judicial.
Des de Junts per Catalunya no oblidem l’1 d’Octubre. I no l’oblidarem. I reafirmem avui, en el novè aniversari de l’1-O el nostre compromís irrenunciable amb la independència de Catalunya:
Continuarem treballant per internacionalitzar la causa catalana, treballant en el nostre encaix com a estat dins la Unió Europea i fent contactes per a guanyar el reconeixement de la comunitat internacional.
Recordem que només hi haurà normalització, quan Catalunya esdevingui un estat independent. La pertinença forçada a l’estat espanyol manté el nostre país segrestat amb l’agreujant de l’espoli, la repressió i la catalanofòbia social i d’estat.
Sabem que la repressió espanyola només s’aturarà per complet amb la independència, però exigim el compliment íntegre de la llei d’amnistia i el retorn a la plena normalitat política de tots els represaliats, i de forma molt especial per al president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig que porten nou anys vivint i lluitant des de l’exili.
L’1 d’octubre ens va ensenyar que quan el poble català s’uneix i s’organitza, res no el pot aturar. Ens va ensenyar que la por es pot vèncer. Que la dignitat és més forta que les porres. Avui, nou anys després, reafirmem que la independència de Catalunya és l’únic projecte que garanteix el futur de la nostra llengua, el sosteniment de l’estat del benestar i la nostra cohesió social, que avui són en risc creixent a causa en molt bona part de la manca de sobirania del nostre país en un món globalitzat i en canvi constant.
Nou anys després del referèndum ens reiterem en el nostre vot afirmatiu:
Sí, volem una Catalunya que ocupi el seu lloc en el concert de les nacions lliures.
Sí, volem una Catalunya que pugui defensar la seva llengua, cultura i identitat nacional
Sí, volem una Catalunya amb les eines per assegurar un futur pròsper a la seva gent.
Sí, estem disposats a tornar a pagar el preu de defensar el nostre dret a la llibertat.
Hi érem, hi som, hi serem!
Visca Catalunya lliure!